Aigua (2010) articula lletres, animades amb la tècnica de stop-motion, i sons d’aigua, recreant fragments imaginaris del mar, el riu i un salt d’aigua.
Les lletres no s’organitzen en paraules per descriure la realitat, sinó que les mateixes lletres volen reproduir-la o recreear-la.
La representació de l’aigua se situaria en la frontera entre descripció, reproducció, enregistrament i abstracció.