Un cop de daus
Si Stéphane Mallarmé en el poema publicat el 1897 afirmava que «Un cop de daus mai no abolirà l’atzar», Michael Ende a La Història interminable (1979) planteja un altre concepte d’atzar en el joc de l’arbitrarietat. El joc consisteix a remoure daus que a cada cara tenen una lletra i observar-ne el resultat. Si s’hi juga molt de temps, per casualitat poden sorgir paraules. I si s’hi juga eternament, haurien d’acabar sorgint tots els poemes possibles i totes les històries possibles.
Instal·lació participativa que va formar part del Festival Domèstica (Girona, 2013). Es proposa de tirar o remoure daus que a cada cara tenen la imatge d’una lletra i observar en els resultats les combinacions de lletres que surten.
