Les dos cares d’A
La instal·lació Les dos cares d’A combina la poesia, les arts visuals i Arduino. Es tracta d’un projecte col·lectiu creat en col·laboració per Olga Taravilla, David Gironella i Núria Merino, i exposat el mes de maig del 2015 a l’(A)parador de la Llibreria 22.
Si bé a Les dos cares d’A s’hi poden observar diferents dualitats com davant i darrere, moviment i repòs, suspès i assentat, ràpid i lent, gran i petit, majúscula i minúscula, blanc i negre, el nucli de la instal·lació estaria en la contraposició entre el que es veu i el que no es veu, el que es vol mostrar i el que es vol amagar, el que es mostra i passa desapercebut, i el que no es mostra i desperta atenció.
Les distincions entre allò percebut i allò no percebut no sempre són clares i evolucionen constantment, depenent principalment de tres factors: allò observat, l’observador, i l’entorn o context.
A Les dos cares d’A, aquestes idees han trobat la seva materialització a través de les lletres: d’un conjunt de lletres que no ens mostren cap canvi, i d’una lletra A que ens mostra les seves dos cares de forma canviant i atzarosa. L’A gira més ràpidament i més lentament, canvia aleatòriament el sentit del gir, es para i reprèn el gir. Repetidament, l’A modifica la seva relació amb l’entorn.