Resseguir la respiració
Des de la vivència d’un cos que respira, amb el coneixement que els pulmons i l’aparell respiratori són essencials en el procés, i sentint alhora com els braços, les mans i cada part del cos respira, amb diferents ritmes, freqüència, patrons i profunditat. L’experiència es pot abstreure del cos particular i remetre a la imatge d’una esponja que és travessada pels seus canals i cavitats mentre l’aire modifica les seves obertures. Una esponja que ens pot representar a cadascun de nosaltres, a una part d’un cos que respira, o a l’agregat de què formem part com a col·lectiu en un espai compartit.
Les formes s’han creat amb la tècnica del monotip, que permet una part de control i una part d’atzar en la relació entre paper i tinta, com també es produeix entre aire i cos en la respiració. Resseguint-ne posteriorment els contorns, en els traçats resta la mínima materialitat, la línia on els cossos que respiren freguen el cos de l’aire.
El conjunt d’ imatges de «Resseguir la respiració» fixen instants del moviment persistent de la respiració. Línies i formes representen empremtes de l’esdevenir-se incessant de l’experiència d’alternança entre ple i buit, inspiració i expiració, gravidesa i ingravidesa.
En paral·lel a la recerca visual de «Resseguir la respiració», «Adjectivar la respiració» desplega el pensament visual dels «Diagrames de la respiració» i els textos «Observacions sobre la respiració» i «Les veus de l’aire» . Els materials visuals i textuals dels dos projectes són part de la publicació «Les costes de l’aire» [en procés de producció], que interrelaciona la prosa i la poètica, les estampes i els contorns, els diagrames i els termes.
«Les costes de l’aire: seqüències» (24 dibuixos amb traçat vectorial) van formar part de l’exposició col·lectiva «Apories sobre l’aire» (febrer-maig 2024) al Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona. I «Les costes de l’aire: seqüències» (36 monotips) es van mostrar a l’(A)parador22 (maig-juny 2024).
Amb el suport dels Ajuts Girona Kreas 2022
