Desmemòria
«Perds la memòria i les imatges es tornen borroses. No recordes allò llegit, i ara les pàgines són pedres de paper amb lletres i paraules que han perdut el sentit. Les línies traçades inventen geografies de l’oblit. En els textos hi ha paraules tatxades. I els diàlegs s’esborren.
Il·legible, la memòria es desdibuixa, no aconsegueix remetre’ns als records, i alhora tampoc ens permet oblidar, ens apropa a un passat imprecís que no sabem si ens pertany.» (N. M., desembre 2016)
«Poder esparracar pàgines de diari, desmembrar imatges i paraules de fets que ja no són notícia, i modelar-los amb forma de pedra. Convertir les pàgines en objectes que arrosseguen i contenen un passat ara ja del tot indesxifrable.» (N. M., juliol 2016)
Fotografies realitzades durant la participació en el 100 days Project 2016, un projecte impulsat des de Nova Zelanda que planteja repetir un acte creatiu 100 dies seguits. En la progressiva integració de les pedres en un entorn urbà, la imatge de les pedres de paper de diari està enfocada i, en canvi, les imatges de les persones i els seu entorn són borroses.
A partir dels dos elements de desmemòria —les pedres de paper de diari que contenen textos d’un passat que no podem llegir, i les imatges borroses de figures humanes que no podem enfocar ni veure nítidament— es va elaborar el projecte de la instal·lació Desmemòria.
La instal·lació es va poder visitar el 2017 a l’espai 3er Esquerra, com a part de la programació expositiva Amb intenció, a cura de Rita Andreu i Olga Taravilla.
Desmemòria posa en relació les pedres com a objecte amb les imatges, incorporant també textos que parlen de l’experiència de la memòria, el record i l’oblit.
Els textos també són objecte de la desmemòria en tant que algunes paraules apareixen tatxades. Paraules que potser varen formar part de la nostra memòria i hem acabat tatxant, o bé paraules que ja no varen integrar-se en la nostra memòria perquè no en vàrem tenir experiència o bé perquè se’ns van censurar. I en una esfera hi podem buscar paraules clau relacionades amb la desmemòria: narració, relat, temps, present, passat, futur, capes, graus, relacions, substrats…
«Desconcert i estranyesa. No puc recordar el meu relat. M’he perdut en històries impròpies, en narracions alienes sobre el meu passat.»
«La memòria perd els seus referents, els detalls. Oblido sumant i fusionant records concrets en una forma més abstracta que els evoca i no els revela.»
«No puc veure ni recordar tot el meu passat, però sé que em segueix tot sencer. I és amb aquest passat sencer que sento, penso, decideixo, actuo i oblido.»
«És el record dèbil d’una sensació. O el record precís d’una sensació dèbil. O l’experiència d’una sensació dèbil.»
«Si el record es crea en paral·lel a l’experiència de la percepció, la memòria no s’aproximarà a l’experiència sinó al record que es va crear simultàniament a la percepció.»
«Una rere l’altra, sense coherència, se succeeixen imatges mentals i cap no correspon a allò que voldria recordar. No veig ni sé com és el record que busco. Sí que sé com no és. La desmemòria contradiu la memòria.»
«Desmemòria perquè no puc traçar la correspondència. Recordo molts detalls i són inconnexos, no trobo les relacions que m’explicarien el sentit de la memòria.»
Full de sala
Taravilla, O. (2017). Desmemòria: Núria Merino, 11-05-2017 – 08-06-2017. Dins Amb intenció: programació 3er Esquerra 2017.
Premsa
Camps, E. (7 de gener de 2018). Pedra, paper i imatge. Diari de Girona.
Camps, J. (10 de maig de 2017). Núria Merino plasma la ‘Desmemòria’: L’artista inaugura l’exposició demà a l’Espai 3er Esquerra de CoEspai. El Punt Avui.